Marxa Setge de Cardona 2018

Ha passat una setmana de la UT Transgrancanaria i arriba la Marxa del Setge a Cardona. Durant tota la setmana l’engonal ha anat molestant, però la malaltia de la muntanya és tan forta que no impedeix que em vesteixi amb l’equip  i a córrer.

Castell de Cardona

El dolor es va intensificant a mida que passen els quilòmetres i tot i que la marxa és de 52 km, de seguida em dono compte que tocarà patir. A partir del km 32 la meva cama no s’aixeca i penso que el millor seria retirar-me, però aquesta paraula no existeix en el diccionari d’un malalt de la muntanya i encara que el mes assenyat seria desistir, vaig continuar fins el final.

Arribada a Cardona i sense entretenir-me cap el cotxe i a Barcelona. Pel camí vaig veure clar que el millor era anar a urgències i determinar l’abast de la lesió.

Finalment he arribat

Confirmat, trencament de cartílag  del cap del fèmur i adéu temporada. Això és el que diuen els metges, però jo crec que ben aviat tornaré a la muntanya.

Una abraçada a tots. 

Estem lesionats, de moment

ULtra Trail Transgrancanaria 2018

Hola a tots. Desprès de molt de temps malalt de muntanya es posa en marxa per poder explicar i compartir experiències i anècdotes de les diferents sortides a la muntanya d’aquest any.
La primera ”en la frente”, cursa espectacular a Les Canaries i primera lesió.

Vaig gaudir molt de la Transgrancanaria, un paisatge espectacular, la llàstima va ser lesionar-se. Una Ultra dura, amb 125 Km de recorregut i un D+ 5700 m que travessa l’illa de nord a sud passant per llocs espectaculars  com el Roque Nublo i per diferents poblacions molt peculiars.

Espectacular arribada al Roque Nublo

Sortida a les 23h de la Playa de las Canteras i desprès de 22 hores la meva entrada triomfal a Expomeloneras a la zona de Maspalomas.

 Una gran satisfacció de poder completar el recorregut i ser finisher i sense poder pair el moment, una forta decepció al cap d’uns minuts d’arribar, quan una forta punxada a la zona inguinal anunciava una possible lesió.

Platja de Maspalomas

L’anècdota personal és que, en  l’últim avituallament a 5 km de l’arribada jo pensava que era la meta i desprès de beure una mica d’aigua i seure una bona estona vaig fer la pregunta del milió: aquets que segueixen corrent on van?. La resposta amb cara de sorpresa dels membres de l’organització va ser ; a la meta.” Cames ajudeu-me”, vaig sortir com un coet i a fer el recorregut fins a la meta amb les poques forces que em quedaven. Deu n’hi do de l’empanada que portava. Al final tot va acabar be amb la medalla de finisher i el sopar.

El sol torna a sortir