Ha passat una
setmana de la UT Transgrancanaria i arriba la Marxa del Setge a Cardona. Durant
tota la setmana l’engonal ha anat molestant, però la malaltia de la muntanya és
tan forta que no impedeix que em vesteixi amb l’equip i a córrer.
Castell de Cardona |
El dolor es va intensificant
a mida que passen els quilòmetres i tot i que la marxa és de 52 km, de seguida
em dono compte que tocarà patir. A partir del km 32 la meva cama no s’aixeca i
penso que el millor seria retirar-me, però aquesta paraula no existeix en el
diccionari d’un malalt de la muntanya i encara que el mes assenyat seria
desistir, vaig continuar fins el final.
Arribada a
Cardona i sense entretenir-me cap el cotxe i a Barcelona. Pel camí vaig veure
clar que el millor era anar a urgències i determinar l’abast de la lesió.
Finalment he arribat |
Confirmat,
trencament de cartílag del cap del fèmur
i adéu temporada. Això és el que diuen els metges, però jo crec que ben aviat
tornaré a la muntanya.
Una abraçada a
tots.
Estem lesionats, de moment |
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Diga'm què t'ha semblat, comenta el que vulguis però sempre amb educació, si us plau